La nota d'Al Jazeera il·lustra la importància de l'elecció de paraules

He passat molt de temps i espai durant l'última dècada pensant i escrivint sobre llenguatge polític, propaganda, censura i paraules prohibides i tabú. Cada vegada que les guerres lingüístiques comencen a escalfar (estranger il·legal vs. treballador sense paper), em trobo tornant a un conjunt de primers principis:

1. Quin és el significat literal de la paraula o frase qüestionable?
2. Aquesta paraula o frase té alguna connotació, és a dir, associacions positives o negatives?
3. Com es correspon la paraula amb el que realment està passant sobre el terreny?
4. Quin grup (de vegades anomenat 'comunitat del discurs') afavoreix una locució sobre una altra, i per què?
5. La paraula o frase està 'carregada'? Fins a quin punt ens allunya de la neutralitat?
6. La paraula o frase m'ajuda a veure o m'impedeix veure?

Aquesta llista de preguntes està inspirada en un document intern filtrat d'Al Jazeera English i publicat per la revista conservadora National Review Online , NRO.com. La nota va ser escrita per l'executiu de notícies Carlos Van Meek i atén els usos de paraules com extremista, terrorista, islamista i gihad.

Aquí teniu el text complet del correu electrònic de Van Meek as publicat a newsbusters.org , un lloc la missió declarada del qual és exposar el biaix liberal als mitjans de comunicació:

De: Carlos Van Meek
Enviat: dimarts, 27 de gener de 2015 a les 10:06
A: AJE-Notícies; AJE-sortida; AJE-DC-Redacció
Assumpte: terroristes, militants, lluitadors i després alguns...

Tots: Gestionem les nostres paraules amb cura per aquí. Així que m'agradaria cridar la vostra atenció algunes paraules clau que tendeixen a ensopegar-nos. Això surt directament de la nostra Guia d'estil. Tots els mitjans de comunicació en tenen un. Nosaltres també. Si voleu modificar, canviar, ajustar... si us plau, escriviu a Dan Hawaleshka directe, que està compilant les actualitzacions de la Guia d'estil i es consideraran en funció del mèrit. No hi ha respostes massives a aquest correu electrònic, si us plau.

EXTREMISTA - No utilitzi. Evita caracteritzar les persones. Sovint, les seves accions fan la feina de l'espectador. Podríem escriure 'grup violent' si informem sobre Boko Haram que accepta negociar amb el govern. En altres paraules, informar sobre un grup violent que apareix a les notícies per una raó no violenta.

TERRORISME/TERRORISTES – El terrorista d'una persona és el lluitador per la llibertat d'una altra. No utilitzarem aquests termes tret que s'atribueixin a una font/persona.

ISLAMISTA – No utilitzar. Continuarem descrivint grups i individus, parlant de les seves accions anteriors i dels objectius actuals per oferir als espectadors el context que necessiten, en lloc d'utilitzar una etiqueta simplista.

NOTA: Naturalment, molts dels nostres convidats utilitzaran la paraula islamista en el curs de les seves respostes. Està absolutament bé incloure aquestes respostes a la nostra sortida. No hi ha cap prohibició general de la paraula.
JIHAD - No utilitzeu el terme àrab. En sentit estricte, la gihad significa una lluita espiritual interior, no una guerra santa. No és per tradició un terme negatiu. També significa la lluita per defensar l'Islam contra les coses que el desafien. De nou, un terme àrab que no fem servir.
LLUITARIS - No fem servir paraules com militants, radicals, insurgents. Ens quedarem amb els lluitadors. Tanmateix, aquests termes es permeten quan es citen altres persones que els utilitzen.

MILITANT - Podem utilitzar aquest terme per descriure individus que afavoreixen mètodes de confrontació o violents en suport d'una causa política o social. Per exemple, podem utilitzar el terme per descriure l'assassí massiu noruec Andres Behring Breivik o el bombarder d'Oklahoma City Timothy McVeigh. Però tingueu en compte: no l'utilitzarem per descriure un grup de persones, com en 'militants' o 'grups militants', etc.

Aleshores, com hem d'interpretar aquest consell de la Guia d'estil d'Al Jazeera? Dependrà, en part, del club lingüístic al qual pertanyis. Si t'identifiques amb Rush Limbaugh i utilitzeu termes com islamo-feixista, llavors és probable que vegeu intents de limitar l'ús de 'jihad' com a forma de correcció política àrab, fins i tot propaganda.

Què passa si et consideres un musulmà àrab-americà políticament moderat? Potser des del vostre punt de vista considereu que les polítiques lingüístiques d'Al-Jazeera són un pas necessari per crear, m'atreviria a dir-ho, un enfocament més just i equilibrat de la informació. Va ser S.I. Hayakawa en el seu famós llibre El llenguatge en pensament i acció qui estipula que qualsevol informe veritable depèn de l'evitació de 'paraules carregades'. Es carreguen totes les paraules destacades a la nota, amb la possible excepció de 'lluitadors'. El seu ús al llarg del temps ha donat lloc a un conjunt inevitable d'associacions. Utilitzeu paraules com islam, gihad, terrorista en un cúmul, i estic, involuntàriament, imaginant les runes de l'11 de setembre.

Aquí hi ha un obstacle clau per escriure de manera responsable en la nostra cultura política: sembla que estem perdent la neutralitat com a valor. Què passa si rebutjo tant 'estranger il·legal' COM 'treballador sense papers'? Què passa si veig el primer com un disfemisme i el segon com un eufemisme? Què passa si ofereixo una alternativa, com ara 'immigrant il·legal'? Seré atacat des de la dreta com a políticament correcte, i des de l'esquerra com a insensible per catalogar una persona com a il·legal.

Considereu aquest ventall de llenguatge:

Al Jazeera also publica aquest vídeo per explicar la seva raó d'aquest estil.

TERRORISTA————————–LUCTOR————————HEROI.

Com argumenta el llibre d'estil: el terrorista d'una persona és el lluitador per la llibertat d'una altra persona. Però ha de seguir un altre conjunt de preguntes per al periodista: S'han de tractar aquestes dues persones com si les seves afirmacions fossin igualment legítimes? Quina és l'evidència de terrorisme o heroisme? L'arribada a una paraula neutral com 'lluitador' està creant un equilibri fals i indigne?

Això és el que m'agrada de la nota de Van Meek:

*Fa una distinció entre l'evitació d'una paraula per part d'un personal informador i el seu desterrament general. Si les fonts utilitzen algunes d'aquestes paraules, així sigui, poden aparèixer en bytes de so.

*Expressa una preferència per descriure les accions específiques d'una persona o grup i les seves conseqüències. Fa una dècada, quan discutíem si l'Iraq estava vivint una 'guerra civil' o una 'violència sectaria', la meva resposta va ser una cosa així: 'A qui li importa. Mostra'm què està fent aquesta gent. Permeteu-me classificar-lo segons la meva experiència'. Si em mostres una persona que porta una màscara tallant el cap a un altre home el suposat delicte del qual és que és periodista o treballador sanitari, no cal que l'etiquetes com a extremista. Ho entenc.

*Les normes i pràctiques descrites a la guia no són fixes. Es poden revisar en funció d'un procés establert per millorar-los.