Què va significar 'Earthrise' per als científics, periodistes, artistes i un adolescent inquiet com jo

Aquesta famosa foto del 24 de desembre de 1968, després anomenada 'Earthrise', mostra la Terra darrere de la superfície de la lluna durant la missió Apol·lo 8. (William Anders/NASA via AP, fitxer)

Per a mi, 'Earthrise' és la icona de l'exploració, un símbol de curiositat i aventures sense fronteres de la nostra espècie, més enllà de les nostres necessitats físiques diàries.

Em va sorprendre per primera vegada uns 25 anys després que fos fotografiat pels astronautes de l'Apol·lo 8 el 1968. Era un adolescent inquiet i obsessionat amb la ciència ficció i l'observació d'estrelles. Ho vaig veure en una gran pantalla projectada a la cúpula d'un planetari. Encara recordo el llarg moment en què vaig deixar de respirar. La Terra blava de marbre és la bellesa de l'escena, però aquest petit horitzó de la lluna estèril és l'element essencial que encén els somnis de futur i el sentit de l'exploració.

Babak Tafreshi, fotògraf i periodista científic de National Geographic. (Auto-retrat)

No va ser la primera fotografia de la sortida del terra sobre la superfície de la lluna. La nau espacial robòtica Lunar Orbiter 1 va capturar la primera l'any 1966 amb una resolució més baixa en blanc i negre. Més important encara, des del punt de vista periodístic, no va ser fotografiat per un ésser humà testimoni, vagant per l'espai exterior a unes 240.000 milles de distància de casa.

Els astronautes de l'Apol·lo 8 no estaven obligats a fotografiar aquesta escena, ni s'ho estaven anticipant; estaven centrats en la missió extremadament desafiant. Però en aquell moment, van intuir la importància de gravar-lo.

En veure la teva llar des de l'horitzó d'un altre món, entens realment que la humanitat finalment ha deixat el seu bressol per explorar altres mons.

És per això que aquesta imatge ens ha inspirat a molts. Vaig començar la fotografia del cel nocturn una mica després d'aquell espectacle del planetari, i la meva passió i carrera no van deixar de créixer.

Des del punt de vista de l'astrofotògraf, un aspecte notable de la imatge és la mida de la Terra.

La fotografia es va fer amb un teleobjectiu Zeiss de 250 mm en una càmera de format mitjà Hasselblad, similar al camp de visió d'una lent de 135 mm en una càmera normal de 35 mm. A través de la mateixa lent, la sortida de la lluna al cel terrestre sembla gairebé quatre vegades més petita i molt menys dramàtica. El cel és completament negre a l'exposició de la mà, en una pel·lícula Ektachrome feta a mida de baixa velocitat (1/250 de segon a f11). Una exposició més llarga d'uns segons podria revelar algunes estrelles, però en gran part sobreexposaria la lluna brillant i il·luminada pel sol i la Terra.

Des del punt de vista del fotoperiodisme, un aspecte interessant de la imatge és com la seva publicació mundial va canviar el curs de la carrera espacial, que va començar als anys cinquanta. La carrera va ser impulsada en gran part pels líders polítics per establir una nova superpotència. Un immens pressupost i voluntat pública van donar suport als científics espacials soviètics i nord-americans per avançar les tecnologies com mai abans. El satèl·lit Sputnik soviètic va llançar l'era espacial l'any 1957. Els Estats Units van quedar en segon lloc, fins que l'Apol·lo 8 va arribar a l'òrbita de la lluna i les tres fotografies de la sortida de la terra van resultar influents per canviar el rumb.

Set mesos més tard, el juliol de 1969, l'Apol·lo 11 va aterrar a la Lluna. Després dels programes Apol·lo, la carrera espacial tripulada es va esvair i l'exploració robòtica eficient del sistema solar a molt menys cost es va convertir en el focus principal de les col·laboracions internacionals cada cop més creixents.

L'abast global d''Earthrise' també va ser percebut pels ecologistes: la mirada al nostre planeta unificat des de la distància, que mostra la nau espacial única però fràgil que tots compartim.

Aquest és un exemple notable de fotografia per al canvi. Alguns ho consideren l'inici del moviment ecologista global.

Des d'una perspectiva artística, 'Earthrise' és una de les diverses fotografies icòniques que impliquen la lluna. La influència perdurable del veí celestial de la Terra és àmpliament evident en l'art i abasta cultures d'arreu del món. Sortida de la lluna sobre Hernández (1941) i 'La lluna i la mitja cúpula' (1960) d'Ansel Adams són dos exemples més. 'The Pond - Moonlight' (1904) d'Edward Steichen és una de les primeres imatges en color que inclou la lluna.

També és una de les imatges més cares que s'han venut mai, en una subhasta d'art, per uns 3 milions de dòlars.

Babak Tafreshi és un fotògraf de National Geographic especialitzat en astronomia i espai, fundador del programa The World at Night (TWAN) i periodista científic. Les seves imatges fusionen art, cultura i ciència unint la Terra i el cel.

Llegiu la resta de la nostra cobertura d'aterratge a la lluna de l'Apol·lo 11 aquí