Per què el New York Times no es llança de cap en les edicions internacionals

Eliezer Budasoff, un dels editors de The New York Times en Español, a la redacció de la Ciutat de Mèxic, 3 de maig de 2017. (Foto cortesia de The New York Times)

Quan es tracta de notícies internacionals, The New York Times no vol ser BuzzFeed, HuffPost o The Guardian. Vol ser, bé, The New York Times.

Mentre que altres editors busquen atraure nous públics massius amb edicions publicades en diversos idiomes, The New York Times està sent deliberadament conservador amb les seves ofertes en idiomes estrangers. Té pàgines d'inici en espanyol i xinès, però no té previst crear-ne més. I, en la seva majoria, el Times no tradueix sistemàticament les seves històries a diferents idiomes.

'No estem buscant seguir els models de BuzzFeed o HuffPost d'intentar aconseguir el màxim d'audiència possible', va dir Stephen Dunbar-Johnson, president d'internacional de The New York Times. 'Això no és realment el que volem fer o centrar-nos. Realment estem decidits a trobar eines per ajudar la gent a comprar subscripcions digitals'.

Aquesta estratègia no és convencional en un entorn mediàtic que es globalitza ràpidament, on diverses organitzacions de notícies importants aposten perquè la creació de lectors internacionals a escala donarà dividends a l'hora de vendre publicitat digital contra el públic més gran possible. BuzzFeed compta amb 10 edicions internacionals en diversos idiomes no anglesos. HuffPost té edicions en més de 13 països . I Vice s'ampliarà desenes de regions internacionals , incloent Àfrica, el sud-est asiàtic i Austràlia.

El Times, per contra, està 'enfocat al làser' a convertir lectors internacionals ocasionals en subscriptors de pagament, d'acord amb la seva estratègia de duplicar els ingressos digitals el 2020, va dir Dunbar-Johnson. Prop de 40 milions de lectors internacionals arriben ara a The New York Times cada mes a través de les plataformes de l'empresa, molts d'ells del Canadà, Austràlia i el Regne Unit. L'empresa està intentant que aquests lectors compren tot l'informe de notícies, no només una edició, de manera que han posat èmfasi en presentar-los a tota la suite de productes del New York Times.

'Hem d'aconseguir que vinguin prou sovint com per voler pagar', va dir Dunbar-Johnson. 'Així que el nostre repte global és impulsar la rellevància per a aquesta comunitat de persones perquè entenem qui són, on són'.

El New York Times té 50 milions de dòlars per gastar a NYT Global, però han abordat la iniciativa amb una mirada asidua cap als costos i els ingressos. Ho han fet va fer incursions a Mèxic i Austràlia , ampliant els seus equips en aquests països.

La setmana passada, The Times anunciat que estava ampliant encara més la seva cobertura d'Austràlia, enderrocant el seu mur de pagament durant una setmana i reclutant un equip de periodistes amb seu a Austràlia. També ha creat un grup tancat de Facebook per als usuaris australians del lloc i té previst enviar alguns dels seus forts (l'editor de NYT Cooking Sam Sifton, el nou columnista conservador Bret Stephens) per a visites al continent.

Tot forma part d'un objectiu general d'integrar diverses oficines internacionals de The New York Times al torrent sanguini de l'informe principal, va dir Jodi Rudoren, directora editorial de NYT Global. Això ha portat a l'ús d'eines rendibles com ara l'orientació geogràfica a les xarxes socials en lloc de la traducció en alguns casos.

'Moltes de les nostres investigacions ens diuen que els lectors a l'estranger no volen una versió diferent de The New York Times', va dir Rudoren. 'Volen el temps real. Crec que necessiten orientació a través de l'informe sobre el que és més rellevant per a ells'.

Tot i que encara són els primers dies, hi ha hagut signes encoratjadors que l'enfocament funciona, va dir Dunbar-Johnson. El Canadà ha augmentat el seu nombre de subscripcions un 86 per cent interanual. Austràlia ha crescut un 73 per cent interanual. Gran part d'això està relacionat amb l'anomenat 'Trump bump' (lectors internacionals afamats de coneixements sobre l'auge del populisme als Estats Units), però també hi ha altres factors.

Mitjançant la inversió en cobertura a les zones que han vist més creixement a l'estranger (Canadà, Regne Unit i Austràlia), The Times està intentant capturar la fruita baixa, va dir Dunbar-Johnson.

'Tenim un nombre important de persones que ens vénen des d'aquests mercats i creiem que en afegir capes addicionals que siguin rellevants per a ells, ajudarem a assegurar aquestes subscripcions', va dir.

Això no vol dir que no estiguin experimentant en absolut amb la traducció. El New York Times té aproximadament 4,5 milions de lectors del lloc principal els navegadors del qual estan configurats en espanyol per defecte. Així doncs, a més de publicar periodisme original en castellà, el Times està traduint el seu periodisme en anglès. També han experimentat amb la traducció d'històries d'actualitat a altres idiomes: la cobertura de les eleccions franceses, per exemple, o el premi Pulitzer de Daniel Berehulak. assaig fotogràfic sobre els assassinats de Filipines sancionats per l'estat.

Aquest últim va obtenir més de 100.000 lectors en tagalo, va dir Rudoren. És un indicador encoratjador que la traducció en altres formats, inclòs l'àudio, podria tenir èxit.

'Una de les coses que vam descobrir a la nostra investigació és que en molts dels llocs on hi ha un alt nivell d'alfabetització en anglès, la gent encara no llegeix tant en anglès', va dir. “O no viuen la seva vida a les xarxes socials en anglès. Així que intentarem trobar maneres d'utilitzar el llenguatge per arribar-hi'.

Correcció : Una versió anterior d'aquesta història es referia incorrectament a l'oficina de la Ciutat de Mèxic del New York Times.