Negre, negre o afroamericà?

Per Aly Colom

De vegades, algunes frases destaquen de sobte. Les frases semblen familiars. Però els veus d'una altra manera.

Això em va passar quan vaig llegir les frases següents a 'Blurring the Color Line' de Mary Sanchez:

Noves estimacions per al juliol de 2001: 36,2 milions de persones s'identifiquen com a negres. Trenta-set milions van dir que eren hispans. I 37,7 milions de persones identificades com a negres o com a negres i una altra raça.

El que em va destacar va ser veure la paraula 'negre' amb una 'b' minúscula al mateix paràgraf que 'hispà' amb una 'H' majúscula. Com que ambdós termes es referien a un poble, em vaig preguntar per què la paraula 'negre' no tenia una 'B' majúscula per coincidir amb la 'H' majúscula de l''hispà'.

Ara, he vist l'ús de la paraula 'negre', utilitzada com una altra manera de dir afroamericà, amb una 'b' minúscula abans. Però aquesta vegada volia canviar la 'b' minúscula per una 'B' majúscula perquè fos 'Negre'.

Així és com ho veig. Quan utilitzem termes com ara afroamericans, llatins, asiàtics americans i nadius americans, els posem en majúscula.

Llavors, per què no els negres?

Per a mi, és una qüestió de respecte, equitat, igualtat i paritat. Quan fem servir una lletra minúscula, fa que la paraula sigui menys visible, menys destacada i potser menys important. És la forma diminutiva. El meu nom està escrit amb una 'A' i una 'C' majúscules per a 'Aly Colón'. Ho considero una mostra de respecte.

Quan vaig esmentar que pensava que el negre hauria d'aparèixer amb una 'B' majúscula a Julie Moos, l'editora de notícies de Poynter Online, ho va abordar amb el personal en línia. Després de la seva discussió, em va enviar un correu electrònic dient que el personal considerava que els colors en majúscules associats a la raça podrien aturar alguns lectors. El personal es va sentir més còmode utilitzant minúscules.

Poynter Online utilitza 'negre' principalment com a identificador racial, com ho fa l'Associated Press, i utilitza afroamericà, depenent del context. 'No dubtis a contestar les teves preocupacions sobre això', em va dir Moos, mentre Poynter Online continua desenvolupant polítiques i procediments.

Com que Moos va esmentar l'Associated Press, vaig pensar que consultaria amb el seu editor de llibres d'estil per esbrinar per què la paraula 'negre' portava una 'b' minúscula com a part del seu estil. També em vaig dirigir al president de la American Copy Editors Society per a alguns comentaris.

Norma Goldstein , editor de llibres d'estil per a l'Associated Press, va respondre a la meva pregunta per correu electrònic que AP utilitza el 'negre' en minúscula principalment perquè reflecteix un ús comú d'idiomes que es troba als diaris i revistes.

AP utilitza el 'negre' en minúscula principalment perquè reflecteix un llenguatge comú que es troba als diaris i revistes.

'També és la primera forma que apareix a la majoria de diccionaris estàndard, inclòs el Webster's New World College Dictionary, quarta edició preferit d'AP', va afegir al seu correu electrònic. 'Els afroamericans, els hispans, els àrabs i descripcions similars es consideren nacionalitats (o nacionalitats dobles), mentre que 'negre' i 'blanc' són els termes més utilitzats per a les races negreides i caucàsiques'.

Goldstein va assenyalar que l'estil AP va canviar amb l'ús al llarg dels anys, ja que 'negre' es va convertir en el terme preferit a la dècada de 1970, substituint 'negre', de la mateixa manera que 'negre' havia substituït anteriorment el terme 'de color'. El terme 'afroamericà' va ser suggerit per primera vegada el 1988 i avalat per Jesse Jackson en una cimera de drets civils el 1989, va escriure Goldstein. Va afegir: 'Els estudis posteriors han indicat que una gran majoria de negres prefereixen el terme negre, en lloc d'afroamericà, afroamericà o negre'.

En una entrevista telefònica de seguiment, Goldstein va dir que AP mira què fan els diaris d'arreu del país pel que fa a l'ús de la llengua. I com que molts utilitzen l'estil AP, va dir: 'Som més sensibles quan un diari no utilitza l'estil AP i podem canviar'.

AP també investiga els llibres d'estil de diaris tan importants comThe New York Timesi laLos Angeles Times, així com papers com elMilwaukee Journal Sentineli papers més petits. Revisa el seu estil cada any. Però Goldstein va dir que no ha sentit gaire parlar de l'ús de la 'b' minúscula en negre.

Quan vaig parlar amb John McIntyre , president de l'ACES i cap del taulell de còpies aEl sol de Baltimore, va dir que va consultar dues referències estàndard: el diccionari Merriam-Webster i el New Fowler's Modern English Usage. Va explicar que el terme 'negre' és un identificador ètnic des del segle XVIII. Es va convertir en el terme preferit als anys 60 i 70.

Per què 'b' en minúscula? En primer lloc, va dir, perquè sempre ha estat en minúscules i la tradició juga un paper important en l'ús de la llengua.

'Els diaris... no imposen el llenguatge, segueixen el llenguatge', va dir McIntyre. 'Els termes 'negre' i 'blanc' amb minúscules tenen una llarga història', va dir, assenyalant que no és una idea sàvia apartar-se del que fan servir els lectors. “És molt difícil alterar els usos tradicionals. Fa 20 anys que ens han animat a utilitzar 'afroamericà' en comptes de 'negre'. I encara no és un ús establert'.

Tot i que qualsevol diari podria establir un estil per posar en majúscula la paraula 'negre', McIntyre va dir que no sap quina influència tindria fora del propi diari. Un canvi semblant semblaria estrany per a altres diaris, va assenyalar.

H.L. Mencken va dir una vegada que la gent senzilla, no els professors, determinen el llenguatge.

'La manera com canvia el llenguatge no s'entén bé', va dir, i va afegir que H.L. Mencken va dir una vegada que la gent senzilla, no els professors, determinen el llenguatge. 'Per la meva banda, hauria de veure (un) argument extremadament persuasiu per fer el canvi. Hi hauria d'haver una raó persuassiva, una raó lògica per fer-ho. També hauria de veure l'ús per tenir la perspectiva d'utilitzar-lo més enllà del grup marginal. És per això que estem nerviosos amb l'ús de la moda... Hauria de veure (un canvi a 'Negre') en un altre lloc que no sigui el meu propi diari. No només de publicacions minoritàries o de grups marginals'.

Quan es tracta de fer canvis en l'ús, com passar de 'negre' a 'negre', McIntyre va dir que prestaria atenció al que ell anomena diaris de 'campana', com araThe New York Timesi laLos Angeles Times. Va assenyalar que elLos Angeles Timesés pionera en algunes noves direccions amb l'ús del llatí i l'hispà a causa de la seva gran base de població. També li agradaria veure com l'Associated Press,Newsweek,Temps,Resum del lector, iEl Nova Yorkerabordaria aquests canvis.

'Aquests temes són extremadament difícils', ha subratllat.

Estic dacord. Reconec el valor de la tradició i la legitimitat lingüística que es dóna quan la llengua gaudeix d'un ús ampli entre la població en general. I entenc el repte que pot ser establir estàndards lingüístics per als periodistes. Goldstein i McIntyre es preocupen per com els periodistes utilitzen el llenguatge. Agraeixo la seva comprensió de la història i el seu desig de proporcionar-nos algun tipus d'ordre lingüístic.

Tanmateix, el que vaig entendre parlant amb Goldstein i McIntyre és que moltes publicacions utilitzen l'estil AP i AP determina el seu estil observant què fan altres publicacions. Veig la possibilitat d'un pensament circular que pot dificultar el canvi.

Si només ens escoltem, com sentirem veus diferents de les nostres? Si la majoria governa, quin paper tenen els 'grups marginals' i els grups minoritaris?

També m'interessa tractar la gent de manera justa. Respectar les coses. Com ens adrecem mútuament és important. L'equitat és important. Com identifiquem les persones és important.

De sobte em sembla estrany veure 'negre' amb una 'b' minúscula mentre altres grups obtenen les primeres lletres majúscules. I, per això, per què no també la 'W' majúscula en 'blanc' quan el terme 'blanc' s'utilitza per designar un poble?

Per tant, estic fora de base en voler canviar de 'negre' a 'negre' i de 'blanc' a 'blanc' quan es tracta d'identificar un poble?